Ens veiem a la xarxa amic. Fins sempre Angelucho

Bones a tots.

Com la majoria ja sabreu, fa uns dies ens va deixar Ángel Pablo Avilés, a les xarxes més conegut com Angelucho . Angelucho ha estat com un germà gran per a mi, un conseller, un amic i un suport constant. Rara era la setmana que no tenia el seu “ping”, i si no en tenia, alguna cosa passava i em tocava fer-ho a mi. El buit que ens ha deixat l'Àngel és indescriptible, però el seu llegat també ho és.

He preferit donar-me uns dies per passar el meu duel particular, pensar-hi envoltat dels meus, i poder valorar i enorgullir-me d'haver-ne pogut gaudir encara que només fossin deu anys. Vaig tenir la mala sort de conèixer-lo tard, però la immensa sort de poder dir que va ser un dels meus millors amics.

Àngel i jo ens vam conèixer el març de 2012 a la 3a edició de RootedCON. Ens va presentar Javi, antic company d'Àngel, i amb qui feia un temps que parlava de codi maliciós per un projecte que teníem entre mans aleshores. Després de RootedCON li vaig enviar un missatge per LinkedIn per prendre'ns un cafè i explicar-li més sobre Flu Project i de la nostra col·laboració amb algunes policies, i aquest cafè es va convertir en el primer de molts més. Com a xafardell, recordo que l'Àngel sempre prenia el cafè sol, i després de diversos dies veient-nos i quan la confiança va anar arribant, li vaig preguntar el perquè. Àngel no tolerava la llet però no per cap intolerància; entre les seves múltiples vides va estar a la guerra dels Balcans, i per circumstàncies del viscut allí va requerir una transfusió de sang. Em comentava que davant la manca de mitjans a l'hospital de campanya, les vies les netejaven amb llet, i ho va passar tan malament que mai més va tolerar una sola gota de llet, per la qual cosa sempre hem tingut molta cura amb això.

Al llarg d'aquell 2012 vaig passar diverses vegades pel GDT per donar-los alguns suports, vam quedar moltes vegades per xerrar i un dia Àngel em va proposar fer una xerrada junts en què uníssim ambdós mons, el món de la conscienciació que ell promulgava amb el seu famós "Blog d'Angelucho", i el més tècnic que promovíem des de "Flu Project". A manera de broma, aquesta primera col·laboració Àngel la va anomenar "Angelflucho", i fins i tot va fer un logo que cada poc temps m'enviava. La xerrada que preparem es va anomenar finalment "Radiografia d'un ciberdepredador", i segurament la majoria de vosaltres ja l'heu vist en una de les seves múltiples variants. Vam estar buscant algun congrés proper on fer aquesta col·laboració, i finalment vam decidir fer-la en unes jornades que es van celebrar l'1 i 2 de febrer de 2013 a Elx i en les que coincidíem. Ell feia de "poli", comptant com els ciberpredadors engatusaven menors amb enganys, i jo anava explicant per una banda com els agressors utilitzaven algunes tècniques per ocultar-se i, per altra banda, quines vies podrien seguir-se a nivell tecnològic per caçar-los. La barreja va ser un èxit i aquesta xerrada ens va unir molt.

La crònica d'aquestes jornades podeu veure-la al bloc d'Àngel, incloent alguna que altra anècdota com la del taxista i el hacker... Sí, Angelucho vacil·lava a tothom, i el taxista que ens va portar de l'estació al congrés no se'n va lliurar, i ho feia amb una naturalitat sorprenent, però no per ofendre, sinó tot al contrari, amb gran afecte i per ensenyar coses positives. El nostre taxista va aprendre què significava ser hacker, i nosaltres vam gaudir d'un viatge molt amè amb Joan.

Aquest congrés va ser també molt important per a Ángel i per a mi perquè vam conèixer Josep Albors, "el nostre Giuseppe". Des d'aquell mateix dia l'Àngel sempre ens deia que érem els pulmons esquerre i dret. L'anècdota de com ens vam conèixer ens va fer molta gràcia a tots menys segurament al pobre Josep, que ho va passar força malament. Per un problema d'organització, Ángel, la seva dona Virtu i jo perdríem el nostre tren, i un dels ponents que va resultar ser Josep, més bo que el pa, es va oferir a portar-nos encara sabent que arribar a l'estació a temps era gairebé impossible. I, literalment, ens va deixar a l'estació d'Alacant quan faltaven 3 minuts perquè tanquessin les portes, i després d'una marató vam aconseguir que s'apiessin de nosaltres i ens obrissin les portes quan faltaven 1 minut. Josep va descobrir que el seu vell Megane tenia una sisena marxa en aquell viatge... no diré res més.

La ressaca d'aquest congrés i les bones sensacions van fer que l'Àngel ens enviés a Josep, a altres col·legues del sector ia mi un email amb un dels seus famosos "i si...". Era l'aniversari del seu bloc i havia empaquetat molts dels seus articles donant format a un llibre al qual va donar format a un llibre. havia titulat "X1Red+Segura", i ens plantejava en aquest correu fer una quedada de Coca Colas i ganxets per celebrar-ho i de passada comptar amb les xerrades d'"alguns hackers" per transmetre les bondats i els perills d'internet a alguns convidats, en referència a algunes de les històries que explicava al llibre. Em vaig prendre el seu email bastant de debò, li vaig trucar i li vaig dir, com de gran vols que sigui aquesta quedada de ganxets? I si...? No hi ha ous... Un dia després teníem reservat l'auditori de la que era la meva empresa actual en aquell moment, everis, una web aixecada i un primer sistema de registres. Així va néixer X1RedMasSegura.

Aquesta primera edició de X1RedMasSegura la record amb molt d'afecte, va col·laborar moltíssima gent. Des que l'Àngel va enviar aquest email, només teníem 2 mesos per muntar-la perquè volia que se celebrés el dia d'Internet (17 de maig), el 5 d'abril ja teníem l'agenda completa i comptem amb el suport de l'associació IPA (una abraçada molt fort), de l'associació d'afectats de l'ST (una altra abraçada molt forta), de l'ANTPJI, de Leda Wiesse, que ens va dissenyar altruistament el genial logo de X1RedMasSegura (gràcies per aquesta joia que ens vas regalar), de Radio3W (el Twitch de l'època), de la meitat de les nostres famílies... i de moltes altres persones que es van convertir en aquest mateix congrés en ànima i part de l'organització, Blanca, antiga companya d'everis, Olga, que tenia un programa de ràdio d'educació digital a Radio3W, Longinos, un dels ciberavis que van assistir al primer dels nostres tallers, Iván, agent tutor de Tres Cantos, Fernando, antic company de Josep a eset, les nostres respectives dones, Virtu i Patricia, David Insonusvita, el seu fill i qui posava banda sonora a cada esdeveniment, etc. etc.. Amb el pas dels anys, a l'organització hem tingut moltíssims altres suports i incorporacions, Victor Villagrá (qui des del 2014 ens va aconseguir l'auditori de la UPM), Jose Manuel Vera, Pablo F. Burgueño, Román Ramírez i Arantxa Sanz de RootedCON (on a més celebrem una edició especial de X1RedMasSegura), ... és difícil no deixar-se a algú, mil disculpes si ho faig, però com deia Àngel, vosaltres us reconeixereu, i això sense comptar els nombrosos suports altruistes de gent que, agraïda per la tasca realitzada, ens portava menjar i cafès per fer més suportables els esdeveniments, empreses que recolzaven amb material i marxaren, i una infinitat de col·laboracions de gran importància, com les d'Incibe o el CCN, o aquells ponents genials que mai no ens han fallat, Lorenzo Martínez, Pablo González, Chema Alonso... Al llarg dels anys X1RedMasSegura també ha fet molts tallers per a ciberavis, persones amb capacitats especials, menors, en definitiva, tallers dirigits als que realment necessitaven aquest coneixement, i Àngel era l'ànima de tot això, dedicava fins a les vacances a recórrer Espanya en aquesta incansable tasca, una cosa veritablement encomiable.