Perito Informàtic Judicial vs. Perito de Part: Diferències clau en l'àmbit forense

El professional forense modern ja no pot limitar-se a ser un tècnic de laboratori. L'evolució de les tecnologies i el seu impacte creixent en els procediments judicials exigeixen que el perit informàtic compti amb un perfil híbrid: altament tècnic, sí, però també legal i bon comunicador. No n'hi ha prou amb dominar eines com Autopsy, FTK, Cellebrite o Oxygen Forensics. És imprescindible comprendre com operen els sistemes distribuïts, com es gestionen els registres d'auditoria en entorns com Microsoft 365, Google Workspace o Amazon Web Services, i com s'extreuen evidències sense trencar la cadena de custòdia ni vulnerar principis jurídics essencials.

Però a més d'investigar, preservar i analitzar, el perit ha de ser capaç de comunicar. I fer-ho bé. Explicar a un jutge, un advocat o un fiscal —tots ells, en general, aliens al tècnic— per què un log manca d'integritat, com es detecta un accés indegut en un Exchange Online, o en què consisteix una suplantació d'identitat mitjançant falsificació d'encapçalaments SMTP, requereix habilitats didàctiques. La veritat tècnica ha de poder traduir-se al llenguatge del dret.

En aquest context, la figura del perit informàtic adquireix una importància creixent en procediments judicials on la prova electrònica és determinant. I aquí és on sorgeix una distinció fonamental: és el mateix ser perit judicial que perit de part? La resposta curta és no. La llarga, mereix aquest article.

El Perit Informàtic de Part

El perit informàtic de part és aquell professional contractat directament per una de les parts litigants: bé el demandant, bé el demandat. El seu objectiu és elaborar un dictamen pericial tècnic que doni suport a la posició jurídica del seu client, servint de contrapes, reforç o refutació davant d'altres proves ja existents en el procediment.

A diferència del que molts creuen, la seva tasca no implica falta d'objectivitat. Encara que el seu informe formi part del cos probatori d'una de les parts, el perit està obligat a mantenir la veracitat tècnica per sobre de l'interès de qui el contracta. Si durant la seva anàlisi descobreix informació perjudicial per al seu client, té l'obligació d'incloure-la en el seu informe. Serà la part qui decideixi si el presenta com a prova, però la integritat professional del perit no ha de cedir davant la conveniència estratègica.

Legalment, la seva designació es fonamenta en l'Article 338 de la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC), que permet a les parts proposar perits lliurement. El perit de part ha de comptar amb titulació oficial, tal com estableix l'Article 340.1 de la LEC, encara que no necessita estar inscrit en llistes oficials ni col·legiat obligatòriament.

Això sí, la seva designació pot ser impugnada mitjançant el procediment de taca, si es demostra que té vincles de parentiu, interès econòmic o afinitat amb alguna de les parts. Per això, la imparcialitat tècnica és essencial, fins i tot quan la imparcialitat estructural no està garantida.

El seu camp d'actuació és ampli: pot intervenir en investigacions de fraus digitals, accessos indeguts, anàlisi de correus electrònics, verificació d'integritat d'arxius, reconstrucció de cadenes d'esdeveniments, etc. És habitual que el seu informe sigui aportat juntament amb la demanda o resposta, i fins i tot durant la vista com a prova documental, i en molts casos és ratificat en judici oral, on ha d'enfrontar-se a l'interrogatori del tribunal i dels lletrats de la part contrària.

El Perit Judicial Informàtic

El perit judicial és designat directament pel jutjat, ja sigui d'ofici o a petició d'una de les parts quan el tribunal considera que es requereix una valoració tècnica neutral. La seva missió és ser auxiliar del jutge: no actua en defensa d'una tesi, sinó com a expert imparcial que ajuda a interpretar qüestions tècniques essencials per a la sentència.

La designació d'aquests professionals està regulada per l'Article 339 i 341 de la LEC, i per accedir a aquesta designació és habitual —encara que no obligatori en tots els casos— figurar a les llistes anuals de perits elaborades per col·legis professionals o per associacions legalment reconegudes.

Ha de comptar, igual que el perit de part, amb titulació oficial en la matèria objecte del dictamen (informàtica, telecomunicacions, enginyeria tècnica...). I, d'acord amb l'Article 343 de la LEC, abans d'emetre el seu dictamen ha de prestar jurament o promesa d'objectivitat davant el tribunal.

Les seves funcions són similars en l'àmbit tècnic, però diferents pel que fa a l'objectiu: s'espera d'ell una anàlisi lliure de biaixos, dirigida exclusivament a aclarir fets controvertits. La ratificació del dictamen judicial també pot requerir-se en judici, i el seu testimoni sol tenir un pes elevat en la valoració judicial pel seu caràcter neutral.

Marc Legal i Normatiu

La feina d'ambdós perits es troba emmarcada principalment en la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, que regula el dictamen pericial com a mitjà de prova (art. 335 i ss). Els articles més rellevants són:

• Art. 335 LEC: Defineix la prova pericial.
• Art. 338 LEC: Permet a les parts proposar lliurement els seus perits.
• Art. 339 LEC: Regula el procediment de designació judicial.
• Art. 340 LEC: Exigeix titulació oficial.
• Art. 341 LEC: Detalla les llistes de perits.
• Art. 343 LEC: Estableix l'obligació d'objectivitat del perit judicial.

A més de la legislació processal, l'exercici pericial en l'àmbit tecnològic també ha de respectar estàndards tècnics com la UNE 197001, normes ISO/IEC 27037, 27042 i 27043, així com guies d'organismes com ENISA, NIST o el CCN-CERT, pel que fa a gestió d'evidències, traçabilitat, documentació i principis de bona pràctica forense.

Conclusió

La figura del perit informàtic, ja sigui judicial o de part, és un pilar clau en l'esclariment de fets quan aquests tenen un component tecnològic. El seu paper transcendeix l'àmbit tècnic i entra de ple en la administració de justícia, on la seva tasca pot ser decisiva.

Ambdues figures comparteixen la necessitat de formació sòlida, actualització constant i ètica professional. L'elecció del perit —bé per part del jutjat o de les parts— pot ser determinant en la interpretació del fet probatori, i en última instància, en la resolució del conflicte legal.

En un entorn on el delicte digital és cada cop més sofisticat i transversal, la professionalització dels perits informàtics és més que una recomanació: és una necessitat.