Riscos de l'ús de plataformes externes en anàlisi forense digital

La creixent proliferació de plataformes web que ofereixen serveis d'anàlisi de capçaleres, previsualització de correus o validació d'integritat pot resultar temptadora per a qualsevol professional que afronti una investigació tècnica. Moltes d'elles són gratuïtes, accessibles i prometen resultats ràpids. Tanmateix, en el context d'una anàlisi forense digital rigorosa, la seva utilització suposa un risc inassumible que compromet no només la validesa de les evidències, sinó també la protecció de les dades analitzades.

Des del moment en què una evidència digital surt de l'entorn controlat i s'introdueix en una plataforma externa, la cadena de custòdia queda trencada. Aquesta ruptura no és només un problema tècnic, sinó que invalida jurídicament l'evidència, impossibilitant-ne la defensa en un procés judicial. El pèrit o analista perd la capacitat de demostrar que les dades no han estat alterades, copiades, exposades o manipulades en el seu trànsit per serveis de tercers.

A això s'hi suma el greu problema de la protecció de dades. La majoria d'aquests serveis en línia operen des dels Estats Units o tercers països aliens a l'Espai Econòmic Europeu, cosa que suposa un incompliment del Reglament General de Protecció de Dades (GDPR). Pujar un correu electrònic, encara que només sigui per analitzar-ne la capçalera, implica transferir dades personals o sensibles fora del marc de garanties europeu, amb conseqüències potencialment molt greus en termes legals i reputacionals.

Serveis com WhatIsMyIP Email Header Analyzer, MXToolbox Email Headers o Google Messageheader Analyzer poden ser eines vàlides per a processos interns o de formació, però el seu ús en entorns forenses o judicialitzats queda completament desaconsellat. En cas d'un procediment legal, qualsevol defensa basada en evidències processades mitjançant aquestes eines no tindria credibilitat davant d'un jutge o un advocat de la part contrària.

Entre els principals riscos que implica l'ús d'aquestes plataformes, destacaria els següents:

• Pèrdua de control sobre l'evidència: no és possible saber quin tractament reben les dades després de ser pujades. S'emmagatzemen? S'analitzen? Es comparteixen amb tercers?

• Vulneració de la confidencialitat: l'exposició accidental d'informació confidencial pot desencadenar sancions legals, pèrdues econòmiques i danys reputacionals irreparables.

• Inadmissibilitat de la prova: en un tribunal, s'exigeix demostrar que l'evidència s'ha preservat íntegra i controlada des de la seva captura. Utilitzar eines externes impedeix complir aquest requisit bàsic.

• Exposició a jurisdiccions estrangeres: les legislacions fora d'Europa permeten a tercers governs accedir a les dades sota lleis com la Cloud Act dels EUA (Clarifying Lawful Overseas Use of Data Act), vulnerant la privadesa de les organitzacions i els individus afectats.

L'ús d'eines en línia no controlades representa, per tant, un atemptat directe contra els principis que regeixen la disciplina forense: integritat, confidencialitat, autenticitat i trazabilitat.

En investigacions serioses, l'única via vàlida és utilitzar eines locals, fiables i auditable, que permetin assegurar la custòdia i el tractament adequat de les evidències. La forense digital no admet dreceres, i la temptació de la rapidesa mai no ha de comprometre la solidesa d'una anàlisi la defensa de la qual pot tenir repercussions legals, econòmiques i personals d'enorme transcendència.

La recomanació, ferma i contundent, és clara: en l'anàlisi forense professional, mai comprometis l'evidència utilitzant serveis externs no controlats.